La història de Mas de Colom
De corral medieval a abadia cistercenca i hospital de sang durant la Guerra Civil Espanyola
Al bell mig de la finca Mas de Colom hi trobem una antiga masia amb referències notarials des del segle XVI. L'any 1699 els drets de la propietat es van cedir al popular notari targarí Francesc Colom, el qual va atribuir el nom de «Mas de Colom» a la finca.
L'any 1896, un grup de cinc monjos cistercencs exclaustrats, provinents de la localitat de Fontfreda (al sud de França), arriba amb la voluntat d'instal·lar-se a la masia i fundar el nou ordre de Nostra Senyora del Sufragi.
Aquesta comunitat religiosa va ser l'encarregada d'aixecar l'actual monestir, d'estil neogòtic, a principis del segle XX. Durant la seva estada, els religiosos també van introduir canvis en l'agricultura com la plantació de vinya de ceps americans i la millora dels solcs de la terra amb l'arada d'enfonadura, la qual va generar expectació als voltants de la comarca.
L'any 1920 la comunitat de monjos decideixen abandonar de forma definitiva Mas de Colom, alguns per la necessitat de retornar a França (Sant Miquel de Cuixà) un cop finalitzada la primera Guerra Mundial i d'altres per la manca de vocacions religioses. Davant aquesta situació, decideixen cedir la custòdia del monestir als frares caputxins de Tàrrega.
Uns anys més tard, durant la Guerra Civil Espanyola, Mas de Colom s'utilitza com a hospital de campanya republicà, atenent urgències segons les ofensives del front del Segre, ferides i traumatismes, paludisme i febres tifoides.
A partir del de gener de 1939 la gestió de l'hospital passa a mans de l'exèrcit nacional amb funcions de caserna militar.
Després d'anys d'abandonament i deteriorament, la finca és comprada el 1954 per la família Pont (actual propietària del Grup Borges). Actualment, Mas de Colom és un centre de marca experiencial, divulgatiu i didàctic, obert al públic general on també s’ofereixen diferents activitats de temporada que integren la cultura, el patrimoni històric i l’entorn agrari amb l'objectiu de promoure els hàbits saludables i la conservació de la biodiversitat.
Aquesta comunitat religiosa va ser l'encarregada d'aixecar l'actual monestir, d'estil neogòtic, a principis del segle XX. Durant la seva estada, els religiosos també van introduir canvis en l'agricultura com la plantació de vinya de ceps americans i la millora dels solcs de la terra amb l'arada d'enfonadura, la qual va generar expectació als voltants de la comarca.
L'any 1920 la comunitat de monjos decideixen abandonar de forma definitiva Mas de Colom, alguns per la necessitat de retornar a França (Sant Miquel de Cuixà) un cop finalitzada la primera Guerra Mundial i d'altres per la manca de vocacions religioses. Davant aquesta situació, decideixen cedir la custòdia del monestir als frares caputxins de Tàrrega.
Uns anys més tard, durant la Guerra Civil Espanyola, Mas de Colom s'utilitza com a hospital de campanya republicà, atenent urgències segons les ofensives del front del Segre, ferides i traumatismes, paludisme i febres tifoides.
A partir del de gener de 1939 la gestió de l'hospital passa a mans de l'exèrcit nacional amb funcions de caserna militar.
Després d'anys d'abandonament i deteriorament, la finca és comprada el 1954 per la família Pont (actual propietària del Grup Borges). Actualment, Mas de Colom és un centre de marca experiencial, divulgatiu i didàctic, obert al públic general on també s’ofereixen diferents activitats de temporada que integren la cultura, el patrimoni històric i l’entorn agrari amb l'objectiu de promoure els hàbits saludables i la conservació de la biodiversitat.
