La història de Mas de Colom
De corral medieval a hospital militar durant el període de la Guerra Civil Espanyola, passant per una abadia cistercenca.
Al bell mig de la finca s’insereix una masia amb referències notarials des del segle XIV. L’any 1699 els drets de la propietat es van cedir al reconegut notari targarí Francesc Colom, el qual va donar a la finca el nom popular de Mas d’en Colom.
A finals del segle XIX, concretament l’any 1896, s’hi establiren un grup de monjos cistercencs exclaustrats, provinents del sud de França, concretament de Fontfreda, els quals varen fundar l’orde de Nostra Senyora del Sufragi (Notre Dame du Suffrage).
A partir d’aquí començà una nova vida conventual de pregària. Aquesta comunitat religiosa va ser l’encarregada d’aixecar l’actual monestir, d’estil neogòtic. Durant la seva estada, els religiosos van contribuir notablement a modernitzar-lo i a introduir noves tècniques agrícoles, com l’arada enfondidora, als voltants de la comarca. Paral·lelament, Mas de Colom es va transformar en una escola de novicis.
Fou l’any 1920 quan els monjos que hi quedaven van decidir abandonar de forma definitiva Mas de Colom, alguns per la necessitat de retornar a França (Sant Miquel de Cuixà) un cop finalitzada la primera Guerra Mundial i d’altres perquè hi havia manca de noves vocacions religioses. Davant aquesta situació, els monjos francesos decideixen cedir la custòdia del monestir als frares caputxins de Tàrrega.
Uns anys més tard, durant la Guerra Civil Espanyola, Mas de Colom exercí la funció d’hospital militar al servei de l’exèrcit republicà atenent diversos ferits de guerra i malalts de paludisme i febres tifoides. L’any 1939 Mas de Colom es va convertir en caserna militar al servei de l’exèrcit nacional. Després d’anys d’abandonament i deteriorament, la finca va ser adquirida el 1954 per la família Pont per a l’explotació agrícola i la celebració d’aplecs familiars, i actualment s’ha recuperat com a centre de marca experiencial i divulgatiu per al conjunt del territori.
A partir d’aquí començà una nova vida conventual de pregària. Aquesta comunitat religiosa va ser l’encarregada d’aixecar l’actual monestir, d’estil neogòtic. Durant la seva estada, els religiosos van contribuir notablement a modernitzar-lo i a introduir noves tècniques agrícoles, com l’arada enfondidora, als voltants de la comarca. Paral·lelament, Mas de Colom es va transformar en una escola de novicis.
Fou l’any 1920 quan els monjos que hi quedaven van decidir abandonar de forma definitiva Mas de Colom, alguns per la necessitat de retornar a França (Sant Miquel de Cuixà) un cop finalitzada la primera Guerra Mundial i d’altres perquè hi havia manca de noves vocacions religioses. Davant aquesta situació, els monjos francesos decideixen cedir la custòdia del monestir als frares caputxins de Tàrrega.
Uns anys més tard, durant la Guerra Civil Espanyola, Mas de Colom exercí la funció d’hospital militar al servei de l’exèrcit republicà atenent diversos ferits de guerra i malalts de paludisme i febres tifoides. L’any 1939 Mas de Colom es va convertir en caserna militar al servei de l’exèrcit nacional. Després d’anys d’abandonament i deteriorament, la finca va ser adquirida el 1954 per la família Pont per a l’explotació agrícola i la celebració d’aplecs familiars, i actualment s’ha recuperat com a centre de marca experiencial i divulgatiu per al conjunt del territori.
